Ara només cal que acabi de perfilar el objecte i finalitat d’aquest domini, segurament el domini www.invercat.com no només l’utilitzaré com a blog sinó que li donaré més finalitats però encara no les tinc perfilades del tot.

Us animo a tots que continuem parlant d’ economia borsa e inversió  en el nou domini www.invercat.com .

1. El fracàs de la llei concursal, ja que el seu principal objectiu precisament es evitar que una empresa en dificultats acabi tancant.
2. Els empresaris, tenen gran resistència en admetre que la empresa va malament i quan finalment ho admeten ja es massa tard.
3. Les entinats de crèdit, en la conjuntura actual, estan restringint excessivament els crèdits a les empreses, sobretot si l’empresa te cert risc empresarial o es troba en dificultats.

Font: Responsabilitat compartida a edició impresa de Dossier Econòmic núm.563 (4-10 juliol 2009)

1. EEUU ha destruït 6,5 Milions de treballs des de el principi de la recessió, i continua perdent llocs de treball a gran velocitat.
2. Els salaris s’han estancat, aquest es un ingredient per arribar a una deflació similar a la que va tenir Japó
3. El estats americans tenen una crisis de finançament. (Dintre de poc la tindran les nostres comunitats i ajuntaments?). Els estats preparen retallades de despeses que provocaran un augment de la depressió econòmica
4. El pla d’estímul d’Obama preveu crear 3,5 milions de llocs de treball fins a finals de l’any vinent. Es millor que res, però no suficient.
5. Altre vegada la política de un president demòcrata es basa en la creació de llocs de treball, que mitiga la caiguda, però no lo suficientment agressiu per provocar una recuperació total.
6. Molts dels estímuls federals es veuen contrarestats per les reduccions de pressupostos en els estats i els ajuntaments.
7. Ara mateix el risc associat a un increment addicional de dèficit es molt menor que el risc associat a no donar el suport necessari a la economia.  

Intentaré reflexionar sobre quan crec que els accionistes actuals hi surten més beneficiats que els nous accionistes i a la inversa.

¿Quan els accionistes actuals surten més ben parats en l‘ampliació de capital que els nous accionistes?

Quan la empresa te molt deute i es produeix una ampliació de capital, els accionistes actuals veuen com els ratis de l’empresa milloraran al produir-se l’ampliació de capital. La relació entre capital i deute millorarà.

Aquesta bona notícia te el seu punt negatiu, si l’empresa a arribat a tenir un deute tant gran que l’empresa s’ha vist obligada a realitzar una ampliació de capital per captar diners, potser hi ha un problema en la direcció de l’empresa, no?

¿Quan els nous accionistes surten més be parats en l’ampliació de capital que els accionistes actuals?

Quan una empresa esta creixent a un bon ritme i cada any va millorant els seus beneficis i marges per sobre de la seva competència i realitza una ampliació de capital per poder expandir-se en altres països o poder fer front a noves inversions estratègiques, hi surten més ben parats els nous accionistes perquè tenen la possibilitat de ser accionista d’una empresa en continu creixement i amb beneficis recurrents.

Per contra, els accionistes actuals tenen un dilema, saben que necessiten l’ampliació de capital per expandir-se i continuar sent líders en el seu sector o mercat, però a la vegada saben que si els diners de l’ampliació no son ben invertits veuran com rebran menys beneficis, quan l’empresa distribueixi dividends, si els marges cauen, ja que hi haurà més accions en circulació.

 ¿En quines altres situacions creieu que hi surten més beneficiats els accionistes actuals o els nous accionistes? ¿Quina es la reflexió que heu fet vosaltres quan heu participat en l’ampliació de capital d’una empresa que cotitza en borsa?

Alguns visionaris van veure que s’estaven pagant preus excessius per certs serveis i es van posicionar com a ‘Low-cost’, sense reduir la qualitat del servei. Fins aquí tot normal.

Però últimament el Low-Cost, al qual s’ha apuntat la majoria d’empreses, ofereixen un preu molt baix però la qualitat i el servei al client son cada vegada pitjors.

Si una persona es bona (per sobra de la mitja) en la seva feina i dona un servei de qualitat, es lògic que s’hagi de pagar més pels seus serveis, però el preu ha de ser raonable.

Per mi el Low-Cost ha de ser la millor relació preu-qualitat. Si el preu es més elevat aleshores deixar de ser ‘Low-cost’. Si la qualitat es menor aleshores ja no es Low-Cost, passaria a ser una enganyifa.  

“Si tens experiència – i ets bo – els clients intel·ligents NO t’estan pagant pel teu temps.  Ells t’estan pagant per estar tan lluny del teu primer client (i dels errors del teu primer projecte) com sigui possible. “

I estic totalment d’acord amb el que diu The Wealthy freelancer, tant si ets autònom com si treballes com assalariat en una empresa, el teu client o la teva empresa no t’està pagant per les hores que estàs a la feina sinó per la teva experiència i per tots els teus coneixements adquirits.

Si en la vostra oficina bancària os intentem encolomar les accions de Jazztel pregunteu-li si ha tingut beneficis els últims 5 anys, si considera que el deute que te aquesta empresa es normal, la teva oficina bancària ¿li concediria un crèdit sense cap tipus d’aval a Jazztel? (si l’empresa es tan bona inversió el banc no hauria de demanar cap tipus d’aval perquè el negoci no tindria cap tipus de risc, no?)

En resum, no us deixeu entabanar ni per la publicitat de Jazztel ni per la vostra oficina bancària, no acudiu a l’ampliació de capital de Jazztel, el risc es massa alt (es com saltar sense paracaigudes des de un avió, potser teniu sort i no us mateu però ¿assumiríeu el risc?). Segur que si la cosa surt be podreu guanyar molts diners però habitualment quan les coses no estan gaire clares sempre triomfa la llei de Murphy.

Si estalviem, posarem els nostres estalvis en una compte a d’interès fixa a curt termini i ens donaran prop del 1,7%.

Si gastem, ens sentirem millor (això diuen algunes enquestes) però ens quedarem sense el nostre coixí per si venen baldades l’any vinent.

Si invertim, ¿En que invertim? La borsa no se sap si vol pujar o es vol estavellar de nou.  Les inversions d’interès fixa a llarg termini et donen un tipus d’interès molt baix, i a més a més, hi ha molts economistes que preveuen que tindrem una inflació desbocada degut a les grans injeccions de diners que han fet tots els governs. El sector immobiliari a dia d’avui esta amb un atac cardíac, prop de la defunció, i a curt termini les descarregues que li fan sembla que no el revifen.

¿Que hem de fer?

Jo de moment, amb uns pocs diners que no necessitaré en els propers anys, m’espero (he ficat els diners en una compta d’interès fixa a curt termini a)  a veure si la borsa s’estavella i aleshores tornaré al mercat (tot i que encara tinc unes poques accions en borsa).

¿Quin percentatge ha de caure la borsa per tornar-hi a entrar?

Realment no ho sé, tan sols tinc la sensació que l’evolució del mercat borsari del últim mes no es correspon gens ni mica amb les previsions empresarials ni de l’economia per l’any vinent. Crec que la borsa, si que s’anticipa al resultats empresarials però ara encara es massa aviat.   

Si estic en lo cert i la borsa cau considerablement, serà aleshores quan haurem de tornar a fer una nova lectura de les dades macroeconòmiques i de les dades empresarials per saber si ja es el moment de tornar a entrar al mercat borsari.  

Si m’equivoco i la borsa comença a pujar com un coet perquè les dades macroeconòmiques i empresarials milloren considerablement, doncs ja hi hauran altres ocasions. La borsa  ofereix, de tant en tant, bones oportunitats per entrar-hi, però cal tenir paciència.

Nota: Aquí només expresso la meva opinió per tal que la debatem i que cadascú expressi el seu punt de vista i la seva opinió. No es cap consell, ni recomanació,  per ningú.  

Interessant gràfic el que publica Bespoke, Bespoke’s Commodity Snapshot,   on podem observar la evolució del preu de les matèries primeres durant l’any 2009.

Les matèries primeres que més han pujat des de principis d’any son el coure (63,58%), el petroli (60,85%), el platí (29,83%), la plata (26,84%) i el suc de taronja (13,86%).

Les matèries primeres que més han baixat des de principis d’any son el gas natural (26,98%), el blat (11%) i el blat de moro (6,76%).