Invercat: Borsa, inversió i economia

Bloc de borsa, economía, inversió i finances en català

J.K. Galbraith i l’economia: Un Déjà vu

with one comment

Com us vaig comentar en aquest escrit anterior, m’estic llegint el llibre ‘Introducció a l’economia’ de J.K. Galbraith i Nicole Salinger. Ja porto ¾ parts del llibre llegit i hi ha algunes frases (recordar que el llibre va ser escrit a finals dels anys 60) que em provoquen el que es coneix com un ‘Déjà vu’, es a dir tenir la sensació que això ja ho he viscut, però enlloc d’haver-ho viscut jo, es el Galbraith que ho va viure i ara som tots nosaltres els qui ho estem revivint. Crec que us quedarà molt més clar si escric algunes de les frases que estan escrites en el llibre :

Parlant de Nacionalitzacions i multinacionals Galbraith diu:

“Los americanos no se oponen a la intervención del Estado cuando tiene como objeto reparar las deficiencias de la empresa privada.  Nuestros paladines de la libre empresa se convierten regularmente al socialismo cuando las últimas posibilidades de su supervivencia están en manos del Estado. Lo mismo sucede en Francia o en Gran Bretaña.”

Aquest paràgraf em porta al cap les nacionalitzacions que s’estan fent de bancs i empreses automobilístiques, i es nacionalitzarà el que calgui en qualsevol país.

Parlant de lo difícil que es combatre la inflació Galbraith diu:

“Una de las causas de la inflación es la parte de control que mucha gente se ha asegurado sobre sus propios ingresos. Quienes gozan del control más completo pueden protegerse contra el alza de sus costes aumentando sus precios, mejorando así su situación privilegiada. Pero aquellos que carecen de medios de control sufren los estragos de la inflación y se encuentran cada vez más desamparados. La desigualdad en la distribución de la renta se agrava entonces favoreciendo a los poderosos lesionando a los excluidos del progreso económico. Las estadísticas americanas muestran con mucha precisión cómo la inflación entraña la transferencia de recursos de las personas de edad a los que se encuentran en la plenitud de la vida y de los pobres a los ricos. Y casi infaliblemente de los trabajadores no sindicados a los que sí lo están….”

Per mi els que gaudeixen del control més complet de preus son les companyies petrolieres, encara que ara han hagut d’afluixar la corda temporalment, i les companyies telefòniques, aquestes últimes només cal veure que si la comissió europea els hi diu que han de rebaixar les tarifes de SMS, les rebaixen però pugen la resta de serveis d’una manera escandalosa. I l’altre punt molt important es la transferència dels recursos dels pobres als rics, últimament s’ha parlant molt sobre el augment, que s’ha produït en els darrers anys, en les diferencies salarials entre els directius i els treballadors d’una mateixa empresa.

Continuant amb la inflació Galbraith diu:

“La inflación perjudica a las personas de edad, a las personas aisladas y a los disminuidos, y favorece a aquellos que disponen del control sobre sus ingresos….”.

“La política monetaria no tiene efecto alguno contra el alza de los precios más que sacrificando el empleo y desvalorizando los precios y los ingresos de aquellos que no pueden asegurarse su control. Al pequeño empresario le priva del crédito del que depende su negocio y deja manos libres a las grandes empresas que extraen de sus propios beneficios los recursos necesarios para autofinanciarse.”

Exactament el que ha passat durant aquest any i mig: La inflació va fer que el Banc Central europeu puges els tipus d’interès, les persones van començar a retraure el consum, explota la crisi financera e immobiliària, les empreses comencen a despatxar gent, els bancs ja no donen crèdits a les petites empreses, mentre que les grans empreses es financen amb els seus propis beneficis o emeten deute.

No deixa de sorprendrem que aquestes frases fossin escrites fa 30 anys i en canvi descriuen amb molta precisió la situació que estem vivint actualment.

Written by invercat

4 - Febrer - 2009 a 6:33

Arxivat a Economia

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.

  1. […] final es compleix el que deia Galbraith fa més de 30 anys, Galbraith i l’economia, qui tenen més problemes per aconseguir crèdit son qui més ho necessiten: les petites […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: