Inversor defensiu segons Benjamin Graham

En aquests moments de fortes caigudes de les borses a nivell mundial i especialment en el mercat continu Espanyol i el Ibex-35, crec que es un dels millors moments per fer una pausa i tornar als orígens dels criteris d’inversió. Crec que els criteris més clars, senzills i que funcionen a llarg termini son els que va definir Benjamin Graham l’any 1949, i que tant bé ha sabut aplicar el seu deixeble Warrent Buffet, en el llibre ‘El inversor Intel·ligent’.

A continuació exposaré els criteris, tant de qualitat com de quantitat que ha de complir una empresa, per un inversor defensiu tal i com venen explicats en el llibre de Benjamin Graham.

 1. Dimensió adequada de la empresa: Un mínim de 100 milions EUR en ventes per una empresa industrial o no menys de 50 milions EUR en actiu total en cas de concessionàries de serveis i subministres públics

   Aquest criteri serveix per filtrar totes les petites i mitjanes empreses. Potser a dia d¡avui aquests imports mínims haurien de ser més elevats.

2. Estat financer sòlid: En empreses industrials el actiu circulant ha de ser el doble que el passiu circulant, a més a més el deute a llarg termini ha de ser menor que el actiu circulant net. En el cas de concessionàries el deute no hauria de ser superior al capital social.

Aquest criteri pretén evitar les empreses massa endeutades o amb problemes de finançament.

3. Beneficis Estables: Tenir un benefici d’explotació en cada un dels 10 últims anys.

Aquest criteri pretén evitar les empreses que hagin tingut alguna xacra de dèficit en els últims deu anys.

4. Historial de dividends: La empres ha d’haver pagat dividend de manera ininterrompuda durant els últims 20 anys.

Aquest criteri vol evitar les empreses que no tenen un llarg historial de pagament de dividends

5. Creixement de beneficis: El benefici per acció s’ha d’haver incrementat un mínim d’un terç en els últims 3 anys. Però el càlcul s’ha de fer amb la mitjana dels tres anys al principi i al final del període.

Aquest criteri pretén evitar aquelles empreses que han tingut un increment de beneficis puntualment en un dels últims exercicis.

6. PER moderat: El PER no hauria de ser superior a 15

Aquest criteri pretén evitar que es pagui massa per una empresa.

7. Rati moderat de preu a actius: El preu actual no hauria de ser més gran que 1,5 vegades el valor contable.

Aquest criteri també pretén evitar que es pagui massa per una empresa però analitzat des de el punt de vista del patrimoni de la empresa. 

Aquests son els criteris exposats d’una manera molt simplificada.  Aquests criteris son molts restrictius perquè el que es pretén es realitzar una inversió amb un marge de seguretat bastant elevat que no es perdran diners, encara que sempre hi ha el risc de perdre diners en borsa, i que a llarg termini serà una bona inversió. Recomano a totes aquelles persones interessades en la inversió en ‘valor’ que es llegeixin el llibre ‘El inversor Intel·ligent’ de Benjamin Graham.

Segur que després de les últimes correccions en el mercat podem trobar un parell d’empreses que compleixen aquests requisits.

El famós text rebutjat pel Congrés Americà

Aquí us deixo el enllaç al famós text rebutjat pel Congrés Americà i que ara s’haurà de reformular si es vol sortir d’aquesta espiral de desconfiança que esta impregnant els mercats:

http://graphics8.nytimes.com/packages/pdf/business/20080928bailout_text.pdf

Pressupostos Espanyols any 2009

Avui el Ministeri d’economia e hisenda Espanyol ha publicat els pressupostos, podeu veure la documentació a http://www.mineco.es/Portal/Prensa/En+Portada/2008/PEG_09.htm

Analitzant el document hi ha varies dades que em sorprenen:

• Importació de bens i serveis: del 2007 al 2008 es preveu una reducció del 6,2 al 2,6 i al 2009 es redueix fins a 1,9. Crec que aquestes dades no són realistes i només estan presentades així per fer quadrar la balança exterior. En les últimes dades aparegudes aquest 2008 les importacions han sigut més grans a les exportacions i no crec que canvií aquesta tònica a no ser que es produeixin canvis estructurals, que de moment ningú no en vol saber res.
• Productivitat per ocupat: Aquesta dada em sobta que del any 2007 al 2008 casi es dupliqui passant del 0,8 al 1,4. Repeteixo que sense canvis estructurals la productivitat no es duplicarà d’un any a un altre per molta crisis que tinguem.
• IRPF 2008 vs 2009 augmenta un 6,7: Això vol dir que tots els treballadors pagarem més impostos l’any vinent.
• Impost de Societats: la recaptació del impost de societats baixarà un 15% !!! I no crec que sigui perquè pagaran menys impostos les empreses, sinó que serà degut a que hi haurà moltes empreses que tancaran !!!
• IVA 2008 vs 2009 augmenta un 4,8%: Això vol dir que el ministeri pujarà el IVA a molts productes d’ús comú, perquè sinó com s’explica que el consum es redueixi molt en època de crisi i en canvi s’està preveient un increment del 4,8% sobre aquest impost ?

En resum, del document de pressupostos, arribo a les següents conclusions:

• 1. No hi hauran reformes estructurals importants, que son molt necessàries
• 2. Moltes empreses tancaran
• 3. Les famílies i ciutadans gastarem menys degut a la crisi però pagarem molts més impostos.

La pregunta es: Que hem de fer nosaltres, vist que els governants no estan disposats a jugar-se les seves garrofes pel bé de tots els ciutadans ?

Previsions macroeconòmiques de Catalunya

Avui us deixo les previsions macroeconòmiques que va publicar la generalitat durant el mes de juny en el informe:    http://www.gencat.cat/economia/ambits/ecocat/indicadors/previsions/index.html

Mireu les xifres i vist com està el panorama creieu que son realistes ? I el més important creieu que eren realistes quan van ser publicades ? Crec que patim el mateix síndrome ‘Zapaterista-Solbista’