Xina: Vendes sector petroquímic creixen un 26% en el mes de març

Les vendes del sector petroquímic xines han augmentat un 26% en el mes de març 2009 respecte al mes de març del 2008.

Segons el diari ChinaDaily el augment de ventes es interpretat com una senyal de recuperació de l’economia. A més a més el pla de estímul del govern Xines estimularà encara més el sector petroquímic. Xina accelerarà la construcció de grans refineries de petroli i etilè mitjançant el pla de estímul del govern Xines.

Pensant en un termini  d’inversió de 2 a 3 anys:  ¿Seria una bona inversió el mercat xines degut al pla de estímul? ¿O estaríem exposats a un risc molt elevat degut al sistema comunista-capitalista xines?

PRSC puja un 561% des de inici del any 2009

Encara que sembli mentida la empresa PRSC Providence Service Corp ha pujat un 561% des de gener del 2009, PIR Pier 1 imports ha pujat un 413% en el any 2009. Aquestes dues empreses cotitzen al índex Russell3000 de EEUU. No he investigat les empreses però segurament son empreses petites i per això han pujat tant, però la conclusió que trec es que per molt malament que estigui la borsa, el sistema financer i l’economia sempre hi ha empreses que guanyen diners en aquestes circumstàncies i descobrir-les a temps e invertir en elles es una gran inversió. La inversió en alguna d’aquestes empreses per part dels gestors professionals fa que marquin la diferencia amb la resta, els que hagin invertit en aquestes empreses potser dintre de 20 anys seran els nous Peter Lynch o Warren Bufet  

A Bespoke publiquen les següents dues gràfiques on podem veure les empreses que més han pujat durant l’any 2009 i les que més han caigut del índex Russell3000 de EEUU. 

Nesta Innovació

Estava buscant la presentació de va realitzar Juan Mateos-García en les conferencies del EOI, el títol del qual deia: Mans visibles, mans invisibles i encaixades de mans: nous models d’innovació i creativitat per l’economia i la societat

El títol va atraure la meva curiositat i volia saber com podem innovar i ser més creatius en economia. El document de la ponència no l’he trobat, però he descobert a Nesta, organisme britànic dedicat a la innovació, on en la seva pàgina web podem trobar els treballs d’investigació que van desenvolupant, com per exemple:

1.       La innovació imperativa: On discuteixen la innovació radical que han de fer front els serveis públics per reinventar-se i enfrontar-se a la recessió actual

2.      Els nous inventors: Com els usuaris estan canviant les regles de la innovació

En aquest enllaç, Nesta Research report, podeu trobar tots els treballa d’investigació de Nesta. Crec que es una font molt interessant sobre innovació

Índex de costos de transport: Baltic Dry Index

Bespoke publica les següents dues gràfiques del Baltic Dry Index, aquest índex mesura la oferta i demanda per les expedicions de mercaderies de tot el món basat en els costos de transport. Com podem observar en el gràfic d’aquest any sembla que els costos de transport estan augmentant des de els seus mínims, això es una bo perquè significa que hi ha més demanda, però si mirem la gràfica històrica podem observar que el nivell del índex encara està un 83,8% per sota del seu màxim del any 2008, es a dir la demanda encara no seria lo suficientment forta com per dir que ja hem sortit de la davallada econòmica.

Gestors Fons vs Gestors Empresarials

Els gestors empresarials rendeixen comptes als accionistes i els seus llocs de treballa depenen dels beneficis que aconsegueixin pels accionistes. En totes les empreses hi ha un accionista, o varis accionistes, majoritaris que controlen l’empresa per tal que sigui rentable, ja que tenen molts diners invertits en l’empresa.

En canvi, els gestors de fons de inversió, la majoria de vegades, no tenen diners invertits en el fons que gestionen, es dediquen a gestionar els diners aliens. Els gestors de fons guanyen més quantes més comissions cobren als seus partícips, directa o indirectament, i quants més diners gestionen (necessiten vendre el fons a quantes més persones millor). Podem observar que en aquest cas els objectius dels partícips del fons (augmentar el valor liquidatiu del fons) i la dels gestors del fons (cobrar comissions i gestionar més patrimoni) no estan alineats. Si els gestors tinguessin una participació considerable com a partícips del fons, segurament els rendiments dels fons augmentarien considerablement.

Conclusió, la meva proposta seria que les entitats financeres que vulguin crear un nou fons d’inversió haurien d’invertir entre un 25 i un 30% dels seus propis diners en el patrimoni del fons, a mesura que creixi el fons les entitats haurien d’augmentar la seva participació en el fons per tal que sempre tinguessin entre un 25% i un 30% del patrimoni del fons. Amb aquesta mesura aconseguiríem que els gestors estiguessin més preocupats en reduir les comissions a les que esta sotmès el fons i en augmentar el valor liquidatiu del fons. D’aquesta manera, els interessos dels partícips del fons i la dels gestors estarien completament alineats.

Les pitjors ciutats del món on treballar

BusinessWeek publica les pitjors ciutats del món on treballar. Si la teva empresa et proposa la expatriació a algun d’aquestes ciutats, pensa-ho dues vegades abans d’acceptar. Les coses estan malament a Catalunya però potser no tant com per jugar-se la vida, no? La llista del pitjor lloc on treballar l’encapçala Lagos, Nigèria. Els criteris que han utilitzat per elaborar la llista son entre d’altres: els nivells de contaminació, malalties, violència política, y disponibilitat de bens i serveis. A la llista no estan incloses aquelles ciutats que estan en guerra.

Llista dels pitjors lloc del món on treballar:

1.  Lagos, Nigèria

2.  Jakarta, Indonèsia

3.  Riyadh, Saudi Aràbia

4.  Almaty, Kazakhstan

5.  Mumbai, India

6.  New Delhi

7.  Nairobi, Kenya

8.  Bogotà, Colòmbia

9.  Ho Chi Minh City, Vietnam

10. Chennai, India

11. Hanoi, Vietnam

12. Guangzhou, China

Si vols veure la llista completa de ciutats i els perills i problemes concrets de cada ciutat ho pots consultar a: The Hardest Hardship Posts

¿Que estan obviant els bloggers tecnològics? !El teu negoci!

A Scobleizer trobo un interessant article on reflexiona sobre la nova tecnologia 2.0 i els negocis tradicionals. Els punts principals que destaco del seu article What are the tech bloggers missing? Your business!  son:

“Els bloggers tecnològics son increïbles cobrin totes les novetats tecnològiques que surten al mercat i explicant com un particular pot utilitzar aquesta tecnologia.

En canvi, els bloggers tecnològics no son bons explicant com un negoci tradicional hauria d’aprofitar aquesta nova tecnologia en el seu negoci.

El restaurant Junooon que esta just davant de les oficines centrals de FaceBook, no te integració de FaceBook a la seva pàgina web, no te comunitats, no te fòrums, no te integració amb Twitter, …. Si el negoci que esta just davant de FaceBook no esta aprofitant tota aquesta nova tecnologia,¿quines possibilitats hi han que la resta de milions de negocis al voltant del mon la aprofitin?

¿A qui hauria de seguir que estigui ensenyant a tots els negocis tradicionals com aprofitar aquesta nova tecnologia en el seu negoci?”

Comparteixo plenament les reflexions que es realitzen a Scobleizer,  la tecnologia 2.0 està molt de moda però de moment ningú ha exposat un model de negoci per aprofitar aquesta tecnologia 2.0 en les empreses més tradicionals. ¿Que ha de fer un negoci tradicional amb la tecnologia 2.0 per augmentar les seves ventes o per millorar la seva relació amb el client?

Font: Scobleizer

Invertir en Carmanyoles

La crisis econòmica ha fet que molta gent es porti la Carmanyola a la feina, però hi ha una empresa en concret, Valira, que ha degut tenir un boom de ventes perquè els seus models de carmanyoles es veuen per totes bandes, tothom les porta, son molt moderns i semblen una bossa normal i corrent, però es una carmanyola. Crec que un dels grans èxits d’aquest producte es precisament això que no sembla una carmanyola o un ‘tupperware’.

Veien la quantitat de persones que porten la mateixa marca de carmanyola, m’ha vingut a la ment un frase de Peter Lynch, la qual venia a dir una cosa semblant a: la propera gran empresa no la descobreix un gran gestor de fons d’inversió sinó que la descobreix la teva dona o tu mateix al veure quins productes estan tenint molt d’èxit entre els teus amics i familiars abans que l’empresa publiqui les seves comptes de resultats trimestrals o anuals.

Un cop identificat el nou producte que esta tenint molt èxit, i del qual tothom en parla meravelles, el següent que proposava Lynch era investigar en les comptes  anuals de l’any, o trimestre anterior, de l’empresa quin percentatge de ventes i beneficis representava aquest producte sobre el total de ventes i beneficis de la empresa.  Si el percentatge sobre ventes i beneficis es molt petit, no val la pena invertir a l’empresa únicament per aquest producte. Ara bé, si el percentatge sobre ventes i beneficis del producte es considerable, aleshores seria una bona inversió perquè al presentar les comptes anuals o trimestrals, els seus beneficis augmentaran considerablement i per tant el preu de la seva acció també ho faria.

La consideració que hem de tenir present es que si el producte passa de moda molt ràpidament o te alguna pega que fa que les ventes s’aturin en sec, la nostra inversió fracassarà estrepitosament.

En conclusió, Lynch ens proposa que sempre tinguem els ulls molt oberts per identificar el proper gran producte amb molt d’èxit per invertir en l’empresa que ven aquest producte, abans que els grans gestors detectin mitjançant les comptes a anuals o trimestrals que les ventes estan creixent considerablement. Ens hem d’anticipar als grans gestors a partir del nostre dia a dia, veient que compren els nostres amics, familiars, companys de feina, …. abans que aquesta informació es reflecteixi als comptes anuals de l’empresa i ja sigui conegut per tots els gestors professionals.   

Grans ciutats amb lloguers assequibles a EEUU

Mentre els residents a Manhattan gasten el 57% dels seus ingressos per pagar el lloguer de l’habitatge, a Oklahoma City els residents gasten el 12% dels seus ingressos per pagar el lloguer. Manhattan es la ciutat més cara y Oklahoma City es la més barata de EEUU.

Llista dels lloguers més assequibles de EEUU:

Ciutat	% ingressos destinats al lloguer	Lloguer Mig ($)	Ingressos mitjos per Casa ($)	Població (Milions)
Oklahoma City	12,30%	543	52.917	1,21
Columbus, Ohio	14,50%	677	56.128	1,77
Indianapolis	15,10%	675	53.481	1,72
Kansas City, Mo.-Kan.	15,20%	701	55.411	2,01
Fort Worth-Arlington, Tex.	15,60%	718	55.217	2,1
Cincinnati-Middletown, Ohio-Ky.-Ind.	15,70%	710	54.408	2,13
Denver-Aurora, Colo.	16%	887	66.545	2,53
Greenville-Spartanburg-Anderson, S.C.	16,50%	630	45.842	1,09
Houston-Baytown-Sugar Land, Tex	16,80%	769	54.848	5,81
Dallas-Plano-Irving, Tex.	17%	814	57.467	4,24
Atlanta-Sandy Springs-Marietta, Ga.	17,10%	861	60.316	5,41
Portland-Vancouver-Beaverton, Ore.-Wash.	17,10%	825	57.757	2,22
Cleveland-Elyria-Mentor, Ohio	17,10%	739	51.731	2,09
Birmingham-Hoover, Ala.	17,60%	706	48.244	1,13
Hartford-West Hartford-East Hartford, Conn.	17,60%	967	66.065	1,19
Salt Lake City	17,60%	752	51.306	1,67
Salt Lake City	17,70%	656	44.510	1,33
San Antonio	17,80%	701	47.250	2,05
St. Louis	17,80%	729	49.034	2,84
Richmond, Va.	17,90%	794	53.279	1,23
Raleigh-Durham, N.C.	18,10%	813	53.941	1,6
Nashville-Davidson-Murfreesboro, Tenn.	18,20%	754	49.738	1,56
Phoenix-Mesa-Scottsdale, Ariz.	18,20%	777	51.172	4,31
Charlotte-Gastonia-Concord, N.C.-S.C.	18,20%	796	52.531	1,7
Austin-Round Rock, Tex.	18,20%	870	57.262	1,67

Font: Lloguers assequibles EEUU a BusinessWeek

Salari vs inflació: ¿He perdut poder adquisitiu?

A Diredin acabo de publicar un escrit interactiu perquè pugueu comparar si el vostre salari s’ha incrementat al mateix ritme que la inflació i per tant podeu saber si heu perdut o guanyat poder adquisitiu en els darrers anys.

Enllaç a Salari vs inflació a Diredin