Ibex-35 vs resta índexs mundials

Estava llegint un article de Safehave, http://www.safehaven.com/article-11711.htm, i mirant la fulla de càlcul que fan servir m’he adonat que malgrat la Crisis d’hipoteques escombraries  i que la construcció a Espanya s’està ensorrant per moments, el comportament en borsa del nostre Ibex-35 tampoc es tant dolent, més aviat diria que s’està comportant com la resta de borses mundials, no es de les pitjors però tampoc es de les millors. Aquesta es la fulla de Safehaven:

 

Si fem la comparació amb el índex mundial MSCI World-Index, aquest ha perdut un 43,4% des dels seus màxims i el ibex-35 ha perdut un 44,7%. Crec que amb les dades actuals el nostre Ibex-35 no ho esta fent tant malament. El que no tinc tant clar es que el Ibex-35 es recuperi al mateix ritme que la resta de índexs. Degut a la crisis de la construcció a Espanya, que sembla que implica a més d’un 20% del PIB enlloc del 10% oficial que es comentava abans de la crisis immobiliària, el nostre Ibex-35 no evolucionarà tant bé com la resta de índexs. Això no vol dir que ens haguem d’oblidar de la borsa espanyola de cara el proper any, perquè certament hi ha empreses espanyoles que son líders en els seus mercats i que malgrat la crisis immobiliària continuaran creixent i augmentant els beneficis durant els propers anys. La qüestió es esbrinar quines seran aquestes empreses. Si sabeu quines son m’ho dieu, d’acord?

Catalunya: Estat execució pressupostos setembre 2008

En aquest enllaç de la Generalitat de Catalunya podem veure mensualment com evolucionen els ingressos i les despesses de la Generalitat respecte  als seus pressupostos:

http://www.gencat.cat/economia/ambits/finances/pressupost/execucio/mensual/index.html

En aquestes imatges us deixo els ingressos i despeses del mes de setembre, on podeu comprovar que la diferencia entre els ingressos previstos i els liquidats realment divergeixen fins un 30%. Crec que aquestes dades son realment molt interessants de seguir cada mes.

Catalunya: Indicadors de Conjuntura econòmica

Us deixo un enllaç molt interessant dels indicadors de Conjuntura econòmica que publica mensualment la Generalitat de Catalunya. Amb aquests indicadors podem fer una previsió bastant encertada de on estem i cap a on ens dirigim:              http://www.gencat.cat/economia/ambits/ecocat/indicadors/indicadors/index.html

A més a més com que també hi ha els indicadors dels últims anys podem veure com els indicadors s’anaven deteriorant i com estàvem entrant en la crisi. El que no entenc es:  si fan aquest informe cada mes, com es que han tardat tant en prendre mesures per enfrontar-se a la crisi? Segurament no es llegeixen l’ informe cada mes. Com passa en la majoria de les empreses i les administracions públiques, es genera tanta paperassa que al final no saben quin es el informe que s’han de llegir i que necessiten per prendre les decisions estratègiques.

Especulació al límit amb Volkswagen

En els últims dies l’acció de Volkswagen s’està comportant com un autèntic ‘chicharro’ perquè hi ha moltes posicions curtes obertes per ‘hedge  funds’  i ara les estan tancant. En el següent gràfic podeu veure com l’acció en els últims 5 dies a passat de cotitzar vora 200Eur a gairebé 1000, es a dir a multiplicat el seu valor per 5 !!! Qui hagués comprat accions de Volkswagen i s’ha vist en aquesta loteria, Felicitats !! Això no passa gaire sovint.

Hi ha gent que haurà guanyat molts cales en aquests dies i altres que n’hauran perdut molts més. Però ja se sap la especulació es així, i aquests moviments tants bruscs es el que fan interessant al mercat.

Crisis Subprime: Explicada en clau d’humor

En el següent enllaç teniu explicada la Crisis Subprime. Es molt didàctic i a la vegada molt divertida. Ens hem de continuar divertint malgrat la crisis, no ?

Crisis Subprime: Quant em costarà ?

Vist que el Govern de EEUU injectarà 700.000 Milions$, que en EUR son 518.518 Milions EUR (1Eur = 1,35$) i els països Europeus de moment injectaran 1.000.0000 Milions Euros degut a la crisis subprime, em venen al cap 3 preguntes :

• 1. De quantes cases/pisos subprimes estem parlant ?
• 2. Quant em costarà la crisis subprime ?
• 3. Que es la crisis subprime ?

Faig un acte de reflexió pública per tal de contestar a les 3 preguntes.

• 1. De quantes cases/pisos subprimes estem parlant ?

Per trobar la resposta faig la típica suma de EEUU 518.518 Milions EUR  + Europa 1.000.0000 Milions Euros = 1.518.518  Milions Euros i consideraré que el preu de un pis/casa a EEUU te un cost unitari aproximat de 200.000Eur, considero aquesta xifra perquè si son Subprime vol dir que les persones tenen o pocs ingressos o cap ingrés per tant no crec que el banc li donés tots els cales per tal de comprar una mansió a  Beverly Hills.

Per tant el resultat el total de cases/pisos subprime son:  1.518.518  Milions Euros / 200.000Eur = 7,59 Milions de Cases/pisos subprime

 Així la crisis subprime se suposa que esta salvant 7,59 Milions de cases/pisos. Si no recordo malament les hipoteques subprime van començar l’any 2003 i han durant fins fa 1 any, es a dir 2007, total 5 anys considerant el any 2007 complert. Per tant el nombre de cases subprime per any son: 7,59 Milions / 5 anys = 1,51 Milions cases subprime any.

Es a dir, des de el any 2003 s’han concedit préstecs subprime per 1,51 milions de cases cada any, quina bestiesa,  no ?  Personalment considero que aquesta xifra es molt elevada i crec que aquests diners a part de anar destinats als préstecs subprime també s’estan netejant altres excessos que han comés les entitats financeres amb productes financers molt sofisticats que molts d’ells no entenien al grau de risc a que s’estaven exposant, com exemple em ve al cap el cas de Société Générale i el broker que va volatilitzar 5.000Milions Euros.

• 2. Quant em costarà la crisis subprime ?

Es evident que si la crisis es global, per molt que els diners els injecti EEUU o Europa, el cost de la crisis subprime també serà global i per tant l’acabarem pagant tots. Es per això que el càlcul el faig de la següent manera:

        Total despesa Subprime assumida pels Estats fins ara:  1.518.518  Milions Euros

        Nombre de persones EEUU + Europa :  700Milions (xifra aproximada, ja que ho dic de memòria)

        Cost de la crisis subprime per persona = 1.518.518  Milions Euros / 700Milions  = 2.169Eur

El cost directe per persona son 2.169Eur per persona, el que ja no podem calcular es tota la resta de cost que indirectament m’afectarà com son inversions que no es realitzaran, més persones hauran de cobrar l’atur, menys guarderies, etc….. 

• 3. Que es la crisis subprime ?

Aquesta pregunta jo no la sé respondre, però en el següent enllaç, http://leopoldoabadia.blogspot.com/search/label/%2B%20ANEXO%201%20Crisis%20NINJA  , Leopoldo Abadia un ex professor del IESE l’explica d’una manera tant senzilla i didàctica que fins i tot jo l’he entesa.

Estratègia inversió: La millor inversió es el estalvi

Aquesta estratègia consisteix en estalviar. Però el estalvi l’aconseguim reduint el impost de IRPF que paguem cada any. A continuació us presento el estalvi que podem aconseguir pagant menys de IRPF (calculat amb el programa del IRPF del 2007), mitjançant tres productes diferents: Pla de pensions, Hipoteca i Vals de menjar, per diferents escales salarials:

Les conclusions del estudi son :

• – Si contractem un pla de pensions, on hi fiquem 100eur al mes, en funció del nostre salari brut, ens podem estalviar des de 288Eur fins 516Eur. A més a més estarem construint un capital per la nostra jubilació, i si escollim be els nostres gestors del pla de pensions segur que serà més eficient que la gestió que pugui fer l’administració pública.
• – Si a més a més del pla de pensions, l’any 2006 haguéssim comprat un pis/casa mitjançant una hipoteca i el 2007 haguéssim pagat 500Eur mensuals d’hipoteca, el estalvi que aconseguiríem mitjançant estalvi de pla de pensions + hipoteca estaria entre 960 i 1776eur., en funció de la nostra renta. A més a més, tindríem un immoble on el més probable es que es re valoritzarà en el llarg termini.
• – Si a més a més del pla de pensions i la hipoteca, el any 2007 la nostra empresa ens hagués ofert la possibilitat de rebre el pagament en espècies amb Tiquets Restaurants valorats en 1980Eur, el nostre estalvi hagués estat entre 960Eur i 2628Eur.
• – Qui més es beneficia de tots aquests estalvis es la persona que paga més IRPF i per tant la persona que té un salari brut anual més alt. Per contra la persona que menys se’n beneficia es el ‘Mileurista’, es a dir el 40% del assalariats espanyols. També sóc conscient que la persona que cobra 12.000Eur al any no pot contractar un pla de pensions, una hipoteca i els tiquets restaurants, perquè no lo quedaria res de salaria per viure, però volia informar les dades perquè veiéssiu els resultats.

Aquí us deixo les dades perquè hi reflexioneu i comenceu a prendre mesures, ja que encara hi sou a temps, de cara al IRPF de l’any 2008.

Estratègia inversió: Tots contra el Euríbor

Des de que els països de la Unió Europea s’han ficat d’acord en no deixar caure cap banc Europeu, he llegit en varis blocs d’economia e inversió, així com en diaris nacionals, que el Euríbor a 1 any es reduirà dintre de pocs mesos, de tal manera que el diferencial entre el Euríbor a 1 any i el tipus oficial del diner tingui una diferència entre 0,5 i 1 per sobre el preu oficial del diner. Es a dir, si el BCE no baixar el preu oficial del diner en els propers mesos, el interès del BCE es del 3,75% i per tant el Euríbor a 1 any hauria de baixar fins el 4,25% o el 4,75% mentre que avui es del 5,425%. Per tant el Euríbor, segons la opinió generalitzada que he pogut llegir, baixarà aproximadament entre un 12,44% i un 21,66%. Es evident que si el BCE baixa el tipus oficial del diner perquè la economia real ho necessita (jo crec que ho necessitarà) la caiguda serà molt més important.  

Dit això, sembla que la millor inversió possible que podem fer es posant-nos curts en el Euríbor a 1 any, per esperar un guany mínim del 12,44% en menys d’un any i amb un risc limitat,  ja que sembla que la desconfiança entre els bancs no pot créixer  més.  

Creieu que aquesta inversió tindria èxit ?  O encara hi han masses dubtes i els bancs continuaran sense fiar-se entre ells i per tant mantenint el Euríbor a 1 any per sobre del 5%?

Nota: En cap cas estic recomanant a ningú que compri o vengui Euríbor a 1 any, tant sols vull compartir una idea d’inversió que m’ha vingut al cap després de llegir varis articles.

Els millors gestors de fons d’inversió

Sempre m’he preguntat quins son els millors gestors de fons d’inversió. Finalment avui he trobat una pàgina web que respon a aquesta pregunta i el resultat es el següent :

  Aquests resultats els podeu trobar a la pàgina web de CitiWyre : http://www.citywire.co.uk/selector/fund-manager-performance/best-managers-by-sector.aspx?CitywireClassID=1285&RankModelID=8&TimePeriod=1

Jo he filtrar per Espanya i accions espanyoles, però si us interessa esbrinar quins són els millors gestors europeus, americans, …. també ho podeu trobar en aquesta pàgina web, tot i que la trobo un pel complicada per canviar de països o cercar el millor gestor a nivell global.,.. Però be, es qüestió de dedicar un cert temps per tal d’explotar al màxim aquest enllaç i així poder diversificar la nostra cartera amb una certa tranquil·litat.

Tot i el que digui aquesta pàgina web, jo us aconsello abans de decantar-vos per un gestor en concret analitzar el seu rendiment durant els últims 10 anys i comprovar que en el 90% dels anys el seu rendiment ha estat millor que el seu índex de referència i bastant superior al índex, perquè sinó més val comprar un ETF i ens estalviem bona part de les comissions de gestió. I  recordeu que sempre es vàlida la frase: ‘Rendibilitats passades no asseguren rendibilitats futures’.

Estratègia d’inversió en borsa: Quina es la més guapa ?

La estratègia d’inversió ‘Quina es la més guapa?’ ve exposada en el llibre ‘Luz en la bolsa, de Emilio J.González’. Segons es diu, aquesta estratègia es la que feia servir ni més ni menys John Maynard Keynes.

 La estratègia es presenta de la següent manera: En un concurs de bellesa on es presenten 100 candidates, els lectors d’ un diari han d’escollir quines son les 3 més guapes. De tots els lectors guanyarà aquell que s’aproximi més al resultat final de la votació.

Segons la estratègia de Keynes no es tracta d’escollir a les 3 fèmines que considerem més guapes sinó escollir les 3 fèmines que creiem que la resta de lectors consideraran que son les més guapes.  

Aquesta estratègia aplicada al dia d’avui es traduiria a vendre accions de bancs, perquè son les que la majoria considera les més ‘lletges’, i comprar …  Realment a dia d’avui no ser quines son les 3 més guapes que consideraria el mercat, i vosaltres ?

D’aquí un temps probablement si que començarem a tenir clar quines son les 3 més guapes que possiblement escull el conjunt del mercat, que no seran segurament les 3 més guapes que nosaltres escolliríem. Això sempre passa, no ?