Archive for Juny 2009
Low Cost: S’ha desvirtuat el seu significat?
La moda del Low-Cost que s’està imposant darrerament a vegades la trobo un pel absurda. Crec que hi ha empreses que estaven cobrant massa pels seus serveis, aprofitant-se de la gent, de la bonança econòmica i de la facilitat de crèdit de la que disposava la majoria de persones.
Alguns visionaris van veure que s’estaven pagant preus excessius per certs serveis i es van posicionar com a ‘Low-cost’, sense reduir la qualitat del servei. Fins aquí tot normal.
Però últimament el Low-Cost, al qual s’ha apuntat la majoria d’empreses, ofereixen un preu molt baix però la qualitat i el servei al client son cada vegada pitjors.
Si una persona es bona (per sobra de la mitja) en la seva feina i dona un servei de qualitat, es lògic que s’hagi de pagar més pels seus serveis, però el preu ha de ser raonable.
Per mi el Low-Cost ha de ser la millor relació preu-qualitat. Si el preu es més elevat aleshores deixar de ser ‘Low-cost’. Si la qualitat es menor aleshores ja no es Low-Cost, passaria a ser una enganyifa.
Perquè has de cobrar el que et mereixes
Faig una traducció lliure d’una part del article Why you Should charge more de The Wealthy freelancer :
“Si tens experiència – i ets bo – els clients intel·ligents NO t’estan pagant pel teu temps. Ells t’estan pagant per estar tan lluny del teu primer client (i dels errors del teu primer projecte) com sigui possible. “
I estic totalment d’acord amb el que diu The Wealthy freelancer, tant si ets autònom com si treballes com assalariat en una empresa, el teu client o la teva empresa no t’està pagant per les hores que estàs a la feina sinó per la teva experiència i per tots els teus coneixements adquirits.
Ampliació capital Jazztel : Ni que em regalin les accions
Potser he sigut una mica contundent amb el títol, si me les regalen si que les accepto però si em fan pagar encara que sigui un cèntim no penso anar a la ampliació de capital de Jazztel, es una bomba de rellotgeria que no se sap per on esclatarà. Fa varis anys que vaig llegint a la premsa que Jazztel no compleix les seves previsions ni de bon tros, sembla que aquest últim any han guanyat una mica de quota de mercat però no es suficient com per anar a l’ampliació de capital ja que tal i com expliquen molt be a Gurusblog te un deute enorme.
Si en la vostra oficina bancària os intentem encolomar les accions de Jazztel pregunteu-li si ha tingut beneficis els últims 5 anys, si considera que el deute que te aquesta empresa es normal, la teva oficina bancària ¿li concediria un crèdit sense cap tipus d’aval a Jazztel? (si l’empresa es tan bona inversió el banc no hauria de demanar cap tipus d’aval perquè el negoci no tindria cap tipus de risc, no?)
En resum, no us deixeu entabanar ni per la publicitat de Jazztel ni per la vostra oficina bancària, no acudiu a l’ampliació de capital de Jazztel, el risc es massa alt (es com saltar sense paracaigudes des de un avió, potser teniu sort i no us mateu però ¿assumiríeu el risc?). Segur que si la cosa surt be podreu guanyar molts diners però habitualment quan les coses no estan gaire clares sempre triomfa la llei de Murphy.
Estalviar, gastar o invertir
Donades les circumstàncies històriques en les que ens trobem, ¿que creieu que es millor fer: Estalviar, gastar o invertir?
Si estalviem, posarem els nostres estalvis en una compte a d’interès fixa a curt termini i ens donaran prop del 1,7%.
Si gastem, ens sentirem millor (això diuen algunes enquestes) però ens quedarem sense el nostre coixí per si venen baldades l’any vinent.
Si invertim, ¿En que invertim? La borsa no se sap si vol pujar o es vol estavellar de nou. Les inversions d’interès fixa a llarg termini et donen un tipus d’interès molt baix, i a més a més, hi ha molts economistes que preveuen que tindrem una inflació desbocada degut a les grans injeccions de diners que han fet tots els governs. El sector immobiliari a dia d’avui esta amb un atac cardíac, prop de la defunció, i a curt termini les descarregues que li fan sembla que no el revifen.
¿Que hem de fer?
Jo de moment, amb uns pocs diners que no necessitaré en els propers anys, m’espero (he ficat els diners en una compta d’interès fixa a curt termini a) a veure si la borsa s’estavella i aleshores tornaré al mercat (tot i que encara tinc unes poques accions en borsa).
¿Quin percentatge ha de caure la borsa per tornar-hi a entrar?
Realment no ho sé, tan sols tinc la sensació que l’evolució del mercat borsari del últim mes no es correspon gens ni mica amb les previsions empresarials ni de l’economia per l’any vinent. Crec que la borsa, si que s’anticipa al resultats empresarials però ara encara es massa aviat.
Si estic en lo cert i la borsa cau considerablement, serà aleshores quan haurem de tornar a fer una nova lectura de les dades macroeconòmiques i de les dades empresarials per saber si ja es el moment de tornar a entrar al mercat borsari.
Si m’equivoco i la borsa comença a pujar com un coet perquè les dades macroeconòmiques i empresarials milloren considerablement, doncs ja hi hauran altres ocasions. La borsa ofereix, de tant en tant, bones oportunitats per entrar-hi, però cal tenir paciència.
Nota: Aquí només expresso la meva opinió per tal que la debatem i que cadascú expressi el seu punt de vista i la seva opinió. No es cap consell, ni recomanació, per ningú.
Evolució preu matèries primeres fins juny 2009
Interessant gràfic el que publica Bespoke, Bespoke’s Commodity Snapshot, on podem observar la evolució del preu de les matèries primeres durant l’any 2009.
Les matèries primeres que més han pujat des de principis d’any son el coure (63,58%), el petroli (60,85%), el platí (29,83%), la plata (26,84%) i el suc de taronja (13,86%).
Les matèries primeres que més han baixat des de principis d’any son el gas natural (26,98%), el blat (11%) i el blat de moro (6,76%).
Exemples de com els negocis tradicionals generen negoci amb les eines 2.0
Tot seguit us presento un reguitzell d’exemples on podem veure com els negocis tradicionals estan generant negoci gràcies a les eines que ens ofereix la anomenada web 2.0.
- Dell: Ja fa uns dies us vaig comentar que Dell utilitza Twitter per fer ofertes pels seus seguidors de Twitter e informar de novetats. Ja ha guanyat 2 milions Euros gràcies a Twitter.
- Habitaclia, mitjançant Twitter informa al instant de nous productes que li entren en el seu mercat, tots els seus seguidors que estan interessats en comprar o llogar un pis son informats al instant del nou producte disponible.
- NYTimes: El prestigiós diari The New York Times està a Twitter i publica el titular de la noticia, això fa que tothom que esta subscrit veig el titular i si la noticia es del seu interès salti al diari digital clicant als enllaços des de Twitter, això fa augmentar el tràfic en les seves pàgines i hi treuen el rendiment amb la publicitat.
Altres negocis tradicionals que es podrien aprofitar de les eines 2.0 per generar negoci:
- Discoteques, bars musicals i restaurants: Si creen un perfil a Twitter del seu negoci poden informar als seus seguidors de festes que organitzin, per exemple la revetlla de St. Joan, descomptes per seguidors de Twitter, menús especials, festes que organitzin properament, disc-jockeys que tocaran properament, …..
- Els negocis haurien d’oferir descomptes en hores que saben que no tindran clients, una espècie de atraplo.com però a nivell de les petites empreses i autònoms. La tecnologia 2.0 permet adaptar el model de atraplo.com a les petites empreses i autònoms. Per exemple, en una Perruqueria: ¿T’imagines que la teva perruqueria, on vas cada mes, t’avises pel Twitter que si demanes hora pel dimecres de la setmana vinent a les 17H et fan un 20% de descompte? No seria fantàstic, tu t’estalviaries uns calerons i ells omplirien una franja horària que no tenien assignada a cap client i per tant probablement no haguessin fet caixa.
- Informar els clients de les pròximes novetats de productes que arribaran en breu. Per exemple una botiga de joguines, ¿no seria ideal que el petit botiguer que te una botiga de joguines avises una setmana abans a tots els seus seguidors que la setmana següent rebria la nova joguina ZZZZ que es l’ultima joguina que torna bojos als nens?
Crec que tota aquesta comunicació si es de qualitat i útil pels seus clients ajuda als negocis a fidelitzar els clients, augmentar el retorn dels clients al locals, augmentar la massa crítica de clients i a donar-los més valor afegit.
L’exemple ha estat aplicat en una perruqueria però es traslladable a qualsevol altre negoci on cal concertar cita abans d’anar-hi.
Pel petit botiguer obrir una compte a Twitter te un cost nul i en canvi pot oferir un servei personalitzat i de barri al informar de les properes novetats que li arribaran. Si no bombardeja als clients amb moltes novetats constantment, sinó que es fa de tant en tant, pot fer augmentar el retorn de clients a la botiga i fidelitzar-los.
Aquests son uns exemples que he trobat darrerament, m’he centrat en Twitter, però segurament hi ha molts més negocis que es poden aprofitar de les noves eines 2.0.
Si tens alguna idea de negoci tradicional que pot utilitzar les eines 2.0 per crear negoci, ¿perquè no ens expliques com les poden utilitzar?
Perquè prens la decisió de comprar-te un pis o de viure de lloguer?
El debat entre comprar un pis o viure de lloguer està en un dels seus moments més àlgids per totes aquelles persones que han de decidir-se. Fa un parell d’anys no hi havia debat , qui havia de decidir-se directament es comprava un pis. Poques persones es plantejaven viure de lloguer.
Per això, avui em pregunto a mi mateix : Si avui m’hagués d’independitzar, compraria un pis o llogaria un pis?
Malgrat la caiguda dels preus dels immobles, jo avui tornaria a escollir l’opció de comprar-me un pis, ¿Per quina raó? Per les mateixes raons que fa 4 anys em vaig decidir per comprar-me un pis, i cap d’elles era per guanyar diners amb la revalorització del pis perquè si em venc el meu immoble n’haig de comprar un altre on viure i aquest també s’haurà revaloritzat, el que guanyo en la venta d’un ho pago en la compra de l’altre. Jo vaig decidir comprar-me un pis per les següents raons:
- La diferencia entre pagar la quota de una hipoteca i llogar un pis era molt petita per no dir nul·la.
- Dintre de 30 anys quan em jubili, necessitaré viure sota un sostre, per tant si visc de lloguer hauré de pagar un lloguer: ¿quin preu tindrà el lloguer d’aquí 30 anys? Sincerament no ho se, però n’estic convençut que la meva pensió serà molt inferior al lloguer que em demanaran d’aquí 30 anys. Per tant prefereixo estar 30 anys pagant un pis (encara que crec que els preus son abusius), per tal que quan em jubili tingui una despesa menor i amb la meva mini pensió poder viure dignament, sense excessos però sense haver-me de preocupar per arribar a final de mes després d’estar més de 30 anys treballant.
- Hi ha la teoria que si els preus del lloguer son menors que el preu de la quota hipotecaria, viure de lloguer ens permet estalviar per tal que quan ens jubilem poder pagar el lloguer amb aquests estalvis més els rendiments obtinguts d’haver invertit aquests estalvis. Sincerament no crec en aquesta teoria, crec que molt poca gent pot tenir la habilitat financera com per fer unes inversions (en renta fixa, en renta variable, en immobles, …) amb aquests estalvis que li permetin pagar un lloguer, segurament elevat, d’aquí 30 anys i durant 15 o 20 anys. Jo prefereixo pagar durant 30 anys mentre estiu actiu en la vida laboral i els meus ingressos son superiors a quan em jubili.
Aquestes son les meves raons per les quals em vaig comprar un pis i que per mi continuen igual de vigents si hagués de tornar a prendre la decisió avui. I tu,que faries? I el que es més important, perquè prens la decisió de comprar-te un pis o de viure de lloguer?
No pensis que poden fer els polítics per tu sinó que pots fer tu perquè ells visquin millor
12.000 EUR mensuals (7.665 euros de salari base més 4.202 euros per dietes i despeses generals) es el que cobraran els nous Eurodiputats al parlament Europeu. Jo em faré polític, Eurodiputat concretament perquè els politics Espanyols malviuen amb un salari de 4.948 EUR mensuals (3.126 euros de salari base més 1.822 euros en concepte de dietes i allotjament).
El nom del partit polític a Europa es dirà: Els Vividors. Molts polítics Europeus ja s’han posat en contacte amb mi per tal de formar part de la meva llista de candidats, ja que diuen que es senten molt més identificats amb el meu grup (Els Vividors) que no pas amb la seva formació actual. Tots son benvinguts. El nostre primer lema de campanya serà: No pensis que poden fer els polítics per tu sinó que pots fer tu perquè ells visquin millor.
En aquesta època de crisis es normal i molt important, que els futurs polítics com jo, demanem als nostres electors que s’estrenyin el cinturó, que acceptin una pujada de 2 cèntims per litre de benzina, que paguin el doble del pressupost inicial per un aeroport sense metro, i que acceptin un deute desbocat de l’administració. Tots aquests sacrificis son pel be del ciutadà. Amb aquests sacrificis el ciutadà aconsegueix que els cervells d’Europa (entre els que m’incloc perquè en uns quants anys serè Eurodiputat, formaré part d’aquesta gran Casta) puguem tenir un sou digne, 12.000 EUR mensuals, per poder pensar en les nostres responsabilitats polítiques i no distreure’ns per si no arribem a final de mes (preocupacions que esta permès que tinguin les Castes inferiors però no en la Casta Eurodiputat), situació gens desitjable perquè provocaria que no tinguéssim les nostres gran idees, com per exemple mantenir dos seus europees que suposen un cost anual de 300 Milions EUR anuals i obliga cada mes a traslladar totes les oficines d’un país a un altre. Moltes multinacionals segueixen aquest mateix concepte de dualitat de seus en dos països diferents i el trasllat de tots els seus treballadors durant una setmana al mes d’un país a un altre perquè està demostrat que això fa que els treballadors estiguin molt més motivats i rendeixin molt més, i al cap i a la fi que son 300 Milions euros, una futilesa davant de les grans responsabilitats i decisions que prenen.
Comportat com un ciutadà responsable i compromès amb el país i transmet el nostre lema: No pensis que poden fer els polítics per tu sinó que pots fer tu perquè ells visquin millor. El futur del nostre país està en les teves mans, no permetis que una gran idea dels nostres diputats europeus no surti a la llum perquè l’eurodiputat estava pensant en com pagar la seva hipoteca enlloc de en fer la seva gran feina. No ens podem permetre que aquesta casta s’extingeixi. Dintre d’uns dies en els mitjans de comunicació sortirà publicat el número de compte on podreu fer els donatius per preservar la Casta Eurodiputat, fes el teu donatiu. També vull arribar a un acord amb TV3 perquè la propera Marató de TV3 serveixi per recaptar fons per la supervivència de la Casta Eurodiputat, espero que també hi participis amb la teva col·laboració i un donatiu.
D’altra banda, si mai fes un partit polític Català es diria: Els pidolaires. Aquest grup avarca totes les tendències polítiques actuals catalanes.
Font: Soitu
L’opinió dels Economistes catalans
El col·legi d’economistes va realitzar una enquesta entre els seus col·legiats economistes. De l’enquesta he trobat interessants aquestes dues preguntes i les opinions dels economistes:
1. Quins son els principals problemes que té actualment l’economia catalana?
2. Quines mesures creus més oportunes i urgents per fer front a la crisi econòmica?
Si voleu consultar l’enquesta completa ho podeu fer a: Enquesta opinió dels economistes hivern 2009
El 1% de les empreses espanyoles que exporten realitza el 76% de les ventes al exterior
Em vaig quedar molt sorprès al llegir, en la versió impresa del diari Expansión, un article on exposaven els següents punts sobre les empreses exportadores:
- El 1% de les empreses que exporten son les responsables del 73% de les ventes al exterior el 2007
- El 93% de les empreses exportadores deixa el seu negoci abans de sis anys
- Només el 27,% del total d’empreses comercia amb països estrangers
- De les empreses de grans dimensions exportadores, només sobreviuen un 23,2% al cap de 5 anys.
- De les Pimes exportadores, només sobreviuen un 7,1% al cap de 5 anys
- Empreses que son simultàniament exportadores e importadores: el 13,2% de les Pimes i el 53,3% de les grans empreses.
(Dades basades en el període d’anàlisis del any 2001 fins el 2007)
Amb aquestes dades a les mans, sembla obvi que alguna cosa estem fent malament, el govern i/o els empresaris, perquè es parla molt de la internacionalització de les empreses però les dades diuen que només un 1% de les empreses es la responsable del 73% de les ventes al exterior. L’índex de supervivència de les Pimes exportadores, el 93% deixa el negoci abans de 6 anys, també em sembla alarmant.
Es difícil competir amb el exterior però alguna cosa devem esta fent malament per tenir unes dades tant decebedores, no?
Font: Edició impresa diari Expansión del dilluns 15 juny 2009
Invercat: Borsa, inversió i economia 